La memòria dels cassanencs: ara fa 75 anys (gener 1951)

La Verge de Fàtima, de ruta.- Després de molts mesos compartint vida amb els cassanencs era la hora de marxar. El dia escollit fou l’1 d’abril de 1951 quan la Verge va marxar cap a Llagostera on l’esperaven amb la mateixa passió que ho havien fet al nostre poble i, segurament, amb menys brillantor. Fet lògic si tenim en compte que a Cassà l’estada de la Verge era prolongada en el temps mentre que en el poble veí la visita fou de pas. Els trens s’ompliren de fidels, i les bicicletes amb les corresponents banderes farciren els carrers i acompanyaren la Verge durant la celebració de la processó. A la seva arribada el van rebre l’alcalde Leandre Calm i el rector Llorenç Costa. A Llagostera s’hi estaria dos dies. En el segon va ploure i es van haver de suspendre molts dels actes previstos sense poder-los recol·locar degut a l’atapeïda agenda de la Verge. La següent parada fou la de Sant Andreu Salou. Allà l’esperava el rector Joan Buch amb un arc ple de flors col· locat al carrer principal del poble i un sortidor d’aigua instal·lat a la placeta de la rectoria. Allà els cassanencs van omplir de gom a gom la plaça fins al punt que hi havia més persones del nostre poble que dels amfitrions. Segons deia el cronista «Ni los más viejos de la localidad recordaban animación semejante». En el mateix dimecres la Verge es desplaçà fins a Llambilles on ja l’esperava el seu rector Jaume Duran, juntament amb molts fidels. De fet, ja era de nit en el moment de l’arribada d’un poble que, com no podia ser d’una altra manera, havia adornat l’Església amb llums i un miler de flors blanques i blaves. Faria nit a Llambilles i l’endemà pel matí es desplaçaria fins a Erols i a la tarda es dirigiria fins a Quart. A tot això, durant tot el recorregut molts cassanencs anirien seguint la trajectòria de la Verge juntament amb el rector de Cassà. S’ha de dir que en un primer moment l’expedició no tenia previst parar a Quart degut a que el rector d’aquella població estava indisposat. 24 hores abans de l’arribada ell mateix va confirmar que es trobava bé i la població es va mobilitzar perquè la recepció fos mínimament digne. I així fou. I la Verge seguia: En aquest cas fins a Sant Mateu de Montnegre, que va comportar la complicació geogràfica evident de portar la Verge fins allà. Sortint de Sant Mateu va arrencar a ploure, una altra vegada, mentre es dirigien al següent poble, en aquell cas Campllong, on l’esperaven Josep M. Vidal, que preparava l’ambient a través dels altaveus, i el mossèn Joan Buch. Malauradament, allà a la pluja s’hi va sumar el vent, que complicaria la celebració dels diferents actes, sobretot per la intermitència de l’electricitat degut al temporal. A l’endemà, amb un temps ja més tranquil, la Verge es dirigia cap a Fornells de la Selva. Ja ens trobem a diumenge i això també ajudaria a que gran part dels fornellencs sortissin al carrer per gaudir d’aital esdeveniment. Es va organitzar una caravana d’entrada, amb innumerables ciclistes i cotxes, que es desplaçaria per un poble molt decorat, tant amb arcs de flors com amb banderes i, destacant per sobre de tot, el rosari lluminós penjat a l’Església. Després de Fornells tocava Riudellots de la Selva. La plaça de l’Església lluïa amb un conjunt d’adornaments tan vistosos i ben combinats que, segons parer del cronista, no serien superats pels vistos a Llagostera o, fins i tot, els de Cassà. El rector de la parròquia, Josep M. Coll, va participar en tots els actes de recepció i comiat, amb una munió de gent presenciant-los. Seguidament, la Verge es pararia a Franciac on l’esperava el mossèn Narcís Nadal i, sense entretenir-se gaire marxà cap a Caldes de Malavella. La rebuda feta pels caldencs es considerà «apoteósica», amb els carrers adornats amb els colors blanc i blau i amb un miler de persones esperant-la. Després de Caldes, la Verge aniria fins a Sils, Santa Coloma, Arbúcies, etc... Recital de piano.- L’acadèmia Mercader i l’Escola Municipal de Música de Sant Feliu de Guíxols, dirigides les dues pel jove valor pianístic Pere Mercader Terrades, van celebrar el concert anual, amb la col·laboració del conjunt local de corda «Esplai». Agrupació artística cassanenca.- Aquell jove grup va presentar un selecte programa el dia de Rams, i on amb la seva interpretació van demostrar una veterania escènica impròpia de la seva joventut. L’èxit es va mantenir en els desplaçaments fets a Calonge i Palafrugell. Almeda, a Barcelona.- Joaquim Almeda va presentar 23 obres a les Galeries Pallarès, de Barcelona, on combinava els paisatges de Port de la Selva, Cassà i les flors. Convocatòria per el VII d’artistes cassanencs.- Es convidava a tots els artistes cassanencs (dibuix, pintura, escultura, fotografia, etc..) a participar a l’Exposició local que tindria lloc per la Festa Major del 1951. Qui en volgués formar part havia de comunicar-se amb la revista o amb Enric Genoher, secretari de la U.D. Cassà. Futbol.- La irregularitat continuava en el primer equip del Cassà. Després dels bons partits del mes anterior tornaven les males sensacions. Una de les possibles raons era la sanció de Bronsoms, però el que estava clar és que l’equip s’estava jugant el descens de categoria i, si seguia així, aquest podria esdevenir inevitable. El cronista tampoc volia vaticinar res: «Ante lo que acabamos de ver, no seremos nosotros quienes nos atrevemos a hacerlo ni para lo poco que falta de campeonato. Lo que parece más probable es que terminemos en el mismo puesto que actualmente ocupamos. Puede que venga la racha de aciertos, como puede venir la de desaciertos como asímismo, y nos inclinamos por este lado, pueden mezclarse unos y otros. Y no añadimos más, que con el Cassà es arriesgado meterse a profeta.». El que sí afirmava és que faltaven suplents de qualitat per suplir, quan fos necessari, els titulars de l’equip, sense que aquest se’n ressentís molt. I més en una lliga de 30 partits, on les lesions i sancions eren més habituals.