El català és d’estar per casa

Això d’IKEA té molta conya. Els noms dels seus productes són impronunciables. Fan servir accents impossibles i semblen escollits expressament per despistar el contrari. Atna, Bekväm, Dämpa, Ekorre, Fialena Grapefrukt, Hedra, Ingemar, Jubilar, Knapp, Ljusdal, Måttlik, Nöje, Omsorg, Poäng, Rihgsjön, Svinga, Trivsam, Uppenbar, Verklig, Ysbi, Zita, Årlig, Ärbar, Österbymo. No són gaire amables ni es fan simpàtics. Però es venen arreu del món i ningú no els acusa de provincians, ni de supremacistes ni cap llei del marcat no els fa empassar l’orgull de la llengua escandinava. Té conya. Molta conya. I no pas perquè totes aquestes paraules que designen un monocular, unes escales de fusta i d’altres centenars, si no milers, d’estris del seu catàleg de mobles i d’objectes d’estar per casa siguin paraules que volen dir altres coses, gens descriptives d’allò que identifiquen. Que ja té la seva gràcia, perquè deixa els ideòlegs del disseny, del màrqueting, de la propaganda i de les escoles de negoci nostrades en una posició galdosa. Dels topònims suecs, se’n treuen els noms dels sofàs i les butaques (la capital de suècia, Stockholm, designa una comoditat de tres places). Dels danesos, els de les catifes (Stoense, un parterre de pèl curt, és un llogarret encantador de l’illa de Langeland). Una prestatgeria de fusta i de metall fosc rep el nom de Fjällbo, perquè als membres de departament de denominació els va semblar que en recollia la calidesa dels refugis o cabanes de muntanya, que és el que vol dir la paraulota. Paraules del suec comú, noms propis de persones... Diuen que la distribució de la quantitat immensa de productes dels prop de 500 magatzems i botigues que l’empori suec té escampats per més de 60 països del planeta respon a un recurs mnemotècnic. Es veu que el fundador del negoci era dislèctic. I com que la dislèxia li dificultava la retenció de la codificació numèrica, el senyor Ingvar Kamprad va decidir de classificar els seus productes amb paraules pròpies que pogués reconèixer. Mobles de saló? Noms de llocs de Suècia. Llits i armaris? Topònims de Noruega. Cadires i escriptoris? Noms de pila escandinaus masculins. Teixits i cortines? Els onomàstics de senyores. Molta conya, se n’ha fet. Sobretot per part de la ignorància militant, aquella que s’abraona sobre el saber que la supera. Molta conya, però hores d’ara, amb aquests noms, IKEA s’ha posicionat globalment com una marca de primera. Barcelona Global, no està per conyes; perquè amb els diners i amb les coses de menjar no s’hi fa broma. Barcelona Global “és una associació privada, independent i sense ànim de lucre, formada per 281 de les empreses, centres de recerca, emprenedors, escoles de negocis, universitats i institucions culturals líders de la ciutat, i més de 1020 professionals que volen fer de Barcelona una de les millors ciutats del món per al talent d’impacte i l’activitat econòmica.” A la plataforma on es presenta continua dient: “Les ciutats que prosperen són aquelles en les quals el govern i la societat civil estan alineats. Per aquest motiu, creiem en les col·laboracions publicoprivades com eines de gestió pel desenvolupament d’objectius a llarg termini i d’interès públic”. I afegeix: “Fem que passi / Make it happen” és el nostre lema.” És un grup de pressió, dit amb paraules planeres, per fer conèixer Barcelona al món i fer negoci. Per això va crear una Barcelona Global’s Investment Agency, la Barcelona & Partners que “és una agència d’atracció d’inversió privada i selectiva que va ser fundada [...] amb l’objectiu d’atreure empreses innovadores i iniciatives a Barcelona”. N’informa periòdicament el seu mitjà de comunicació Barcelona Global Update, i cada any, el seu Barcelona Global Annual Report. Dona suport a l’atracció turística i econòmica de l’ampliació de l’aeroport, el Mobile World Congress Barcelona, la Barcelona Health Innovation Week i l’ecosistema del Global Health, el Barcelona Grand Prix de Fórmula 1, la Barcelona New Economy Week (BNEW), el “MBA Day Barcelona Global” la Barcelona Brand, la Barcelona City of Talent i convoca Dinners, Cocktails i altres Activities. No busquin on presenta “Sobre nosaltres”, Què fem” ni “Qui som” cap referència a la seva capitalitat, ni cap objectiu de ser punta de llança de res que no sigui de la tradició barcelonina d’amagar el país com qui s’avergonyeix del servei que l’alimenta. No cal llegir Narcís Oller ni la literatura barcelonina del segle XIX per veure que són la reencarnació d’aquells personatges. Ara s’anuncia que el senyor Josep Lluís Sanfeliu, soci fundador d’Asabys Partners, presidirà el lobby empresarial. També es presenta com a cofundador d’Ysios Capital, ‘pioner del venture capital’ i cercador de diners per consolidar Barcelona com a hub científic i biomèdic. Ara haurà de potenciar el Barcelona Global Challenge per una mobilitat metropolitana i sostenible”. L’entitat especifica la intenció d’identificar “llogaters per als edificis i espais per implantar hubs digitals”. Així pretén convertir el centre de Barcelona en el Barcelona Centre Econòmic dels seus negocis. Bàsicament, els de la classe dirigent catalana de sempre. Vendre l’ànima d’IKEA al diable de la seva hisenda. No pas perquè la dignitat no cotitzi a borsa, sinó per falta de vergonya.